Aquest dimarts, 1 de desembre, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la llei de comerç, que ha estat impulsada per la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, dirigida per Xisca Vives (PSM-EN).
La llei suposa l’adaptació de la normativa que regula el sector comercial del nostre país a la Directiva Europea de Serveis. La nova norma exerceix les competències pròpies del Govern en matèria de regulació de l’activitat comercial, i protegeix el model de comerç tradicional i de proximitat del nostre país, tot limitant la creació de grans superfícies a les nostres illes.
La llei estableix el límit per considerar grans superfícies comercials en 700 metres quadrats a Mallorca, 400 m2 a Menorca i Eivissa i 200 m2 a Formentera. Els establiments comercials que superin aquestes dimensions seran considerats grans superfícies, i necessitaran una autorització del Govern.
D’altra banda, la llei aprovada també limita el consum de territori amb la prohibició de la construcció d’establiments comercials en sòl rústic, tot limitant aquesta possibilitat al sòl urbà consolidat.
El director general de comerç, Pere Tries, artífex de la llei, amb els regidors del PSM d'Andratx
CARACTERÍSTIQUES DE LA LLEI
1. Aposta per un model comercial urbà, de proximitat: respectant el principi general de la llibertat d’instal·lació d’establiments, aposta per la integració del comerç dins el teixit urbà enfront d’un model de grans superfícies a les afores de la ciutat.
2. Un model comercial mediterrani, fonamentat en els establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans, com a part d’un model de ciutat sostenible i habitable.
3. Un model territorial comercial equilibrat i coherent integrat dins la vida dels pobles i les ciutats de les illes Balears.
4. Un model que garanteix un equilibri entre els diferents formats de comerç que es poden donar, i per tant, que garanteix el dret dels consumidors a triar.
5. Un model que evita noves ocupacions en sòl rústic en consonància amb el model territorial que volem.
6. I, en aquesta mateixa línia, aposta definitivament perquè els polígon industrials, responguin veritablement a l’objectiu pel qual són creats: donar sortida a les necessitats de sòl del sector industrial, i no a convertir-se en nous polígons comercials, com ha passat en moltes ocasions, incrementant els preus de les parcel·les i impossibilitant a la pràctica el seu ús industrial. I crec que aquest és un dels aspectes més importants i destacables de la Llei.
7. També incorpora mesures de caràcter social, com serien la inclusió de mesures per incrementar la qualitat de l’ocupació: fent incidència especial al tipus de contractes laborals i a la incorporació al mercat laboral dels col·lectius més vulnerables, com joves, dones i desocupats de llarga durada. En aquest sentit tant els representants sindicals i empresarials com el Consell Econòmic i Social consideren que els grans establiments comercials han de tenir una sensibilitat especial per promoure aquesta incorporació al mercat laboral dels col·lectius de difícil inserció.
2. Un model comercial mediterrani, fonamentat en els establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans, com a part d’un model de ciutat sostenible i habitable.
3. Un model territorial comercial equilibrat i coherent integrat dins la vida dels pobles i les ciutats de les illes Balears.
4. Un model que garanteix un equilibri entre els diferents formats de comerç que es poden donar, i per tant, que garanteix el dret dels consumidors a triar.
5. Un model que evita noves ocupacions en sòl rústic en consonància amb el model territorial que volem.
6. I, en aquesta mateixa línia, aposta definitivament perquè els polígon industrials, responguin veritablement a l’objectiu pel qual són creats: donar sortida a les necessitats de sòl del sector industrial, i no a convertir-se en nous polígons comercials, com ha passat en moltes ocasions, incrementant els preus de les parcel·les i impossibilitant a la pràctica el seu ús industrial. I crec que aquest és un dels aspectes més importants i destacables de la Llei.
7. També incorpora mesures de caràcter social, com serien la inclusió de mesures per incrementar la qualitat de l’ocupació: fent incidència especial al tipus de contractes laborals i a la incorporació al mercat laboral dels col·lectius més vulnerables, com joves, dones i desocupats de llarga durada. En aquest sentit tant els representants sindicals i empresarials com el Consell Econòmic i Social consideren que els grans establiments comercials han de tenir una sensibilitat especial per promoure aquesta incorporació al mercat laboral dels col·lectius de difícil inserció.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada